M'expliquen coses, a voltes inversemblants, difícils de creure.
Voldria creure encara en que existeix la dignitat en les persones. Primer els interessos personals, desprès qualsevulla cosa.
Quina sort te el polític, doncs la memòria col·lectiva es fràgil.
Tant sols han de respondre davant de la seva consciència, que com be sabeu hi han estudis que dubten de la seva existència.
Quin afany desconegut els porta a pensar que son els únics éssers vius en el món. No existeix la dignitat en aquests homes?.
Tan poc creieu en les persones a qui d'una manera cíclica prometéreu coses, i demanareu desesperadament que creguin en vosaltres, per que pugueu mantenir el vostre "status"?.
Només ens caldria demanar una cosa, no perdem la memòria.
Magtub
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada